Comunicat d’ICV-EUiA Blanes en relació als acomiadaments de 12 educadores de les llars d’infants

Des del Grup Municipal ICV-EUiA Blanes volem valorar la situació de les llars d’infants de Blanes en aquets darrers dies.

Després que l’equip de govern del PSC decidís apujar un 100% el cost de les places, passant de 100 a 200€/mes les quotes,  amb el vot favorable de CiU, abstenció del PP i vot en contra d’ICV-EUiA,  ja aleshores vam advertir en ple que seria impagable per a moltes famílies assumir un augment de més de 1.000€ anuals per aquest servei, amb la conseqüent falta inscripcions previsible i, per tant, acomiadament del personal.

En la nota de premsa d’aquest matí, l’equip de govern ha comunicat les dades i característiques del curs següent: el manteniment dels 3 centres, deixar grups oberts, etc., però, curiosament, s’ha “oblidat” d’esmentar l’acomiadament, comunicat dijous a les treballadores, de 12 de les 27 educadores de les escoles bressol municipal, el que suposa una reducció de més del 40% de la plantilla. No entenem i denunciem aquesta ocultació d’informació, dades les quals estan en possessió de l’equip de govern.

D’aquesta manera, les 3 escoles bressol perden 4 treballadores cadascuna, passant de 10 a 6 educadores, a excepció de l’Escola Bressol de Ca La Guidó, que passa de 7 a 3. Així mateix, es deixa l’escola de Ca La Guidó tocada de mort i amb un més que probable tancament en el proper curs.

Volem denunciar també que, finalment, l’equip de govern s’ha sortit amb la seva en el seu objectiu de reduir una part del dèficit municipal a costa de les llars d’infants, ja que si inicialment plantejaven restriccions com la necessitat de presentar un contracte de treball per optar a plaça (entre d’altres mesures), amb l’objectiu de reduir la demanda, reduir , places i per tant, acabar tancant centres i/o acomiadar treballadores, es va acabar optant per l’apujada desmesurada de les quotes per practicar aquesta retallada de la demanda.

Amb l’escenari actual i futur, l’equip de govern està desarticulant el sistema de llars públiques municipals i fent de les quotes de Blanes les més cares de la demarcació de Girona. Denunciem el cinisme del PSC en presentar mocions al ple de Blanes demanant l’aturada de les retallades a l’Estat i Generalitat, però aplicant a l’Ajuntament retallades que, des de l’inici de mandat, i sumant les 12 noves treballadores, ha deixat prop d’una vuitantena de treballadors i treballadores al carrer.

Des del nostre grup municipal, mostrem la nostra solidaritat i recolzament a les educadores, i el nostre compromís per seguir defensant les llars d’infants així com la resta de serveis públics municipals.

La Reforma de la Llei de Costes empitjora la situació de la Platja a la zona dels Càmpings

Fa poques setmanes, es va aprovar la Reforma de la Llei de Costes, una acció que feia marxa enrera respecte la primera llei, i que pretenia posar ordre al "desordre" immobiliari a les costes, el boom especulatiu a la costa, i rectificar errades urbanístiques com la destrucció de la primeríssima linea de costa (amb grans exemples a casa nostra i a la costa brava).


Sense entrar més en el què és la llei de costes, us deixo un parell d'enllaços per si voleu saber-ne més:

El País:  "Más permiso para ocupar el litoral"
diari ARA:  "El govern espanyol reforma la llei de costes per indultar les cases il·legals del litoral"

En què afecta a Blanes?
-En breus línies, protegeix la "privatització" a la pràtica de cales i platges. A Blanes coneixem casos com la Cala Sa Forcanera que, tot i haver-hi un pas peatonal fet, aquest està tancat en un conjunt residencial privat i no s'hi pot accedir. Aquesta llei reforça la "privatització" d'aquestes situacions.
-Indulta construccions dubtosament legals, com algunes a Cala Bona amb piscines construïdes arran de penya-segat i en domini públic maritimo-terrestre.
-... i sobretot, referma la desaparició progressiva de la platja i Delta de la Tordera

A Blanes realment va haver-hi un debat quan, fa 3 anys, es va anunciar que la Llei de Costes expropiaria part dels càmpings que hi havia entre l'Avinguda de Madrid i la platja, per recuperar-ho com zona maritimoterrestre, per tant, públic, i permetre la regeneració de la platja, així com fer de domini públic i transitable aquesta zona que s'ha acabat convertint gairebé en platges privades i amb un estat de conservació i presentació pèssims.

Cap a la desaparició del Delta de la Tordera
No ho diem (només) nosaltres, ho diu Rafael Sardà (Centre Superior d'Investigacions Científiques - Centre Estudis Avançats de Blanes), en un estudi entre diverses universitats.
L'actual situació del Delta de La Tordera, amb espigons que canalitzen la desembocadura del riu i no permeten aportar sorra a les platges, els pous fora de servei de la dessaladora (els quals hem demanat infinitat de vegades que es retirin via mocions a l'Ajuntament de Blanes, Proposta de Resolució al Parlament...), i que estan multiplicant el fenòmen de desaparició de la platja, l'antic transformador de l'ACA gairebé ja damunt el mar... totes aquestes situacions puntuals, fan en conjunt multiplicar l'erossió de la platja i la progressiva desaparició.

Imatge del Delta de La Tordera fa 10 anys.

Perquè la no enretirada d'uns metres enrere dels càmpings pot fer-ne perdre 2, 3 i fins a 4 vegades més platja?
La platja, com a definició de zona de trencament de la onada, necessita d'una zona on "estirar-se" planar sobre la sorra i recuperar enrere. Quan aquesta trencada es fa en pla, no erosiona la platja, és més, junt amb les aportacions de sorra naturals, permet augmentar la platja (com ha passat a la zona central de S'Abanell aquest any.
En canvi, quan el mar trenca contra una paret de sorra vertical, el mar "xoca" contra la paret de sorra, rasca i erosiona, i va actuant onada rere onada, insaciablement, menjant-se el terreny

Perquè, doncs, la Llei de Costes pot comdemnar la platja i Delta de La Tordera?
En definitiva, perquè la Llei de Costes anterior posava sobre la taula la "cessió" (també cal dir-ho, en moltes situacions fins i tot excessiva), de fins a 100 metres davant la linea de mar, de manera que es proposava la creació d'aquesta platja natural plana i zona de dunes que hagués permés la recuperació natural de les platges.
A més, per tal de no perdre places de càmping, l'Ajuntament de Blanes va aprovar en Ple convertir 200 metre més de zona agrícola a càmping per a poder guanyar les places perdudes a primera línea. En definitva, es posava sobre la taula un projecte integral de recuperació del Delta.

Des d'ICV Blanes, seguim lluitant, demanant i treballant per aquest Pla Integral del Delta de La Tordera, format per Ajuntaments de Blanes, Malgrat i Palafolls, càmpings, Estat i Generalitat, per donar una sol·lució completa i integral al problema que tenim i que, de no posar-hi remei JA, pot acabar perdent no 100 metres de càmping, sinó gran part del Delta de La Tordera.

Fotos de la evolució de la platja:

Situació incial: els pous fa 10 anys estaven dins dels mateixos càmpings

 

Ja que els 25 metres de platja havien desaparegut, van recular aquests 20 m.

 

I ha anat emptijorant...

NO a les noves zones blaves de Blanes

Per Ràdio Marina - Llegiu aqui la notícia completa

Segons una enquesta realitzada a peu de carrer per Ràdio Marina, els ciutadans de Blanes rebutgen la noves zones blaves d’aparcament. Consideren que perjudica directament a tots els blanencs que fan servir cotxe, i que els dificultarà encara més els moviments, sobretot per anar al centre del poble, on -com a la majoria de municipis- no abunden les places d’aparcament.

Les noves zones de pagament comprenen l’accés a la cala Sant Francesc, el tram final de l'avinguda vila de Madrid i part de l'avinguda Catalunya i passeig de S'Abanell.

La noves zones blaves van entrar en funcionament a començaments de juliol i es mantindran, de moment, fins al novembre. De fet, ara mateix hi ha tres preus: el dels mesos d’estiu, el que s’aplica tot l'any, i una taxa tova de 3 euros al dia. A banda, els residents a Blanes que disposin de targeta poden deixar el cotxe sense pagar a la zona de terra de l’antic pavelló d’esports i al final de l’avinguda Vila de Madrid.

Des de l’Ajuntament ha justificat la mesura dient que els mesos d’estiu cal mobilitat de vehicles. Els ciutadans, però, només hi veuen un afany recaptatori, i que, en tot cas, no s’hauria d’allargar més enllà de juliol i agost.

L'objectiu de l'Ajuntament, després d’aquest període inicial de cinc mesos, és trobar una empresa que s'encarregui de gestionar els aparcaments de superfície: zones blaves i, en un futur, també zones verdes.

La targeta de resident per poder aparcar de franc a les zones permeses s'ha de sol.licitar a les oficines de recaptació que el Consell Comarcal de la Selva té al costat de la Casa de la Cultura.

Audio
Els blanencs opinen sobre les noves zones blaves

Joan Herrera demana a Blanes que el bancs retornin els diners de les participacions preferents

Per José Fernandez - BLANESALDIA.COM



El diputat en el Parlament de Catalunya, Joan Herrera (ICV-EUiA), va intervenir ahir a la Biblioteca Comarcal de Blanes en un acte organitzat pel seu partit sota el clarificador títol de «Rescat a la banca: la gran estafa». Herrera va explicar els orígens de la crisi financera arran de l'esclat de la bombolla immobiliària el 2008, la desastrosa gestió de les caixes d'estalvis i el recent rescat bancari de nombroses entitats endeutades per una gestió irresponsable i presumptament delictiva.

Durant la seva intervenció, que Blanesaldia no va poder presenciar íntegrament, va criticar que es doni diners al sistema financer perquè sanegi els seus comptes i, en canvi, no hi hagi recursos suficients per a la sanitat, l'educació i els serveis públics.
Joan Herrera va reclamar que els bancs retornin els diners que van recollir dels ciutadans mitjançant les denominades «participacions preferents».



Es calcula que a tota Espanya els bancs van arribar a captar amb aquest producte complex i d'alt risc entorn d'uns 15.000 milions d'euros. Va dir que la comercialització d'aquest producte «ha estat una estafa consentida per la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el Banc d'Espanya», i per aquest motiu s'ha de retornar íntegrament a les persones afectades.

Al llarg de la seva explicació, Herrera va explicar com es va posicionarel seu partit durant els esdeveniments més importants i com molts dels advertiments que van fer no van ser tinguts en compte.

Prèviament, va intervenir el regidor de l'Ajuntament de Blanes Joan Salmerón, que va qualificar la situació generada entorn de les participacions preferents de «corralito», doncs la gent que va contractar el producte ara no pot recuperar els seus diners.

Públic assistent a l'acte "Rescat a la banca: la gran estafa" / Foto: José Fernández

ICV-EUiA suspèn l´any de mandat del PSC i l´acusa de fer política antisocial

El grup afirma que s'acomiadaran educadores i tancaran aules de les llars d'infants el curs vinent

E.BATLLE - Diari de Girona

Un any després que el grup municipal del PSC entrés a governar a l'Ajuntament de Blanes en minoria és hora de fer balanç, i la formació ICV-EUiA, que és a l'oposició, suspèn l'equip de govern de Josep Marigó (PSC). En concret, el regidor Víctor Catalan l'acusa de fer polítiques "antisocials" i d'anar de la mà de CiU, a l'oposició. 

I és que, segons l'edil, existeix un pacte "encobert" de sociovergència que s'ha escenificat en diferents moments i mesures clau. Un exemple recent és el que es va produir en el ple del 28 de juny, relata, quan "el PSC va destituir el seu propi regidor d'urbanisme d'un consorci urbanístic -Illa de Blanes- per col·locar el regidor de CiU Xavier Lozano". D'altres mostres de sociovergència segons ICV-EUiA serien les retalladess viscudes al consistori fruit del pla d'ajust, i segons Catalan, això mostra que el "PSC s'ha venut a CiU per no voler-nos fer cas". 

Un dels temes destacats del mandat i també dels precedents és la situació econòmica de l'Ajuntament, de la qual ICV-EUiA "no culpa el PSC" sinó que, com Catalan destaca, tot prové dels crèdits demanats els darrers anys i es lamenta que "tots els esforços demanats a la gent se'n van per pagar els crèdits a bancs i caixes" . I a més, destaca que "la majoria vénen de l'antic equip de govern, on hi havia CiU, però ara el PSC s'hi posa bé". 
A tot això, s'hi han sumat, segons l'edil, una sèrie de retallades amb "polítiques antisocials", que es podrien haver evitat buscant alternatives que, diu Catalan, el seu grup ha suggerit al llarg d'aquest primer any i que podrien donar al voltant de 3 milions d'euros. 

Finalment, des d'ICV-EUiA, critiquen el PSC no per incomplir el seu progama electoral, "sinó per haver fet el contari del que predicaven", com eliminar el festival de barrakes, la supressió de TV Blanes, augmentar les zones blaves, entre d'altres. Amb tot, el grup es felicita per haver aprovat moltes de les 33 mocions que busquen materialitzar el seu programa electoral. Per concloure, el portaveu Jaume Salmerón, ahir, en roda de premsa, va qualificar la política del PSC de "centre-dreta" i va posar d'exemple no iniciar la tarificació social.

Les guarderies al punt de mira
En un altre àmbit el regidor Paco Martínez va destacar que el fet que hi hagi hagut una baixada del 25% de la matriculació a les llars d'infants a Blanes fruit de la pujada de la taxa provocarà que el setembre, tot i que hi hagi alguna inscripció més, s'hagin de tancar aules, grups i per tant, educadores perdran la feina. I va afegir que, si bé el PSC, amb el pacte amb CiU, va defensar que no tancarien cap centre, això no es materialitzarà ara però passarà d'aquí dos o cinc anys. 

ICV-EUiA participa en la rebuda a Blanes dels nens i nenes del Sàhara

Ahir Divendres van arribar els nens del Sàhara en el programa de l'Ajuntament de Blanes que fa anys que funciona cada estiu, "Vacances en Pau".

Aquest any, 8 nens i nenes han arribat per passar l'estiu a la nostra vila.

Com hem fet sempre com a partícepts directes d'aquesta tasca, els regidors del nostre grup Paco Martínez i el portaveu Joan Salmerón han participat en la rebuda.

PER LA POSADA EN MARXA DELS HORTS URBANS

Donat que:

Els horts urbans són espais d’horta ubicats en zones urbanes i periurbanes, amb un benefici social més que destacable, principalment, per la seva funció de lleure, educativa, cultural i terapèutica.

El lleure productiu és una alternativa al lleure de consum. En el cas de l’hort, la persona s’esplaia cultivant, representant una activitat de  baix cost o fins i tot rendible per a qui la practica. A més, és una manera d’obtenir uns aliments d’alt valor nutritiu (hortalisses riques en minerals i vitamines) i sanitari (si es cultiven amb el mètode ecològic), amb l’afegit de la qualitat que posseeixen per ser de temporada i de producció local, i per l’estalvi energètic del circuit més curt possible (producció per l’autoconsum). Actualment, el col·lectiu de jubilats encapçala la pràctica de l’horticultura del lleure, el que demostra que es tracta d’una proposta molt adient per fomentar la jubilació activa, tot i que cal trencar amb la divisió de gènere existent.

En la seva funció educativa, l’hort urbà s’ha incorporat als programes de les escoles, instituts i també universitats, esdevenint un element imprescindible per a l’aprenentatge de diverses disciplines.

L’hort urbà també apareix com a espai per a la teràpia ocupacional, i s’orienta a col·lectius específics com són el dels malalts mentals, drogodependents, discapacitats intel·lectuals, gent gran en edat senil, i també en malalts d’Alzheimer, entre d’altres.

Existeixen diverses experiències d’horticultura de  lleure, educativa i terapèutica. Algunes d’aquestes experiències s’han plantejat d’una manera concreta, i es desenvolupen estrictament dins l’àmbit específic on s’emmarquen (lleure, educatiu o terapèutic). En altres casos, en canvi, els seus protagonistes pretenen anar més enllà, i contemplen l’hort urbà com un instrument polític de canvi, de construcció  de comunitats inclusives, i de transformació econòmica i social.

Es tracta, en definitiva, d'un model de desenvolupament sostenible i respectuós amb el territori amb un alt valor social per a moltes persones i col·lectius.

Aquests horts urbans es desenvolupen, com ja han aplicat altres municipis,  en solars i propietats de titularitat municipal, o en parcel·les de propietat privada amb el desenvolupament dels respectius convenis de col·laboració, aprofitant l’existència dins o fora la trama urbana de la ciutat d’una gran quantitat de parcel·les buides i/o abandonats, és idònia per a l’impuls d’un projecte d’aquestes característiques, ja que les persones propietàries d’aquests espais podrien cedir  els solars per al desenvolupament d’aquest projecte, a canvi de bonificacions o exempcions fiscals durant el període de cessió al consistori.

D’aquesta manera, també, s’acabaria amb molts problemes de seguretat ciutadana i salubritat, donant un ús social a uns espais privats que en l’actualitat es troben abandonats.

El Grup Municipal d’ Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa proposa a la consideració del Plenari l’adopció dels següents acords:

1. L’estudi de parcel·les i enclavaments per al desenvolupament d’horts urbans al municipi de Blanes amb les premisses citades a la part expositiva.
2. El desenvolupament d’un projecte integral per a la posada en marxa dels horts urbans.

Resum del Ple de Maig

El ple d’aquest més va comptar amb 10 punts d’ordre del dia i 6 mocions: 3 d’ICV-EUiA i , per primera vegada! 3 del PSC. Malgrat les critiques per part de l’equip de govern a la presentació de mocions pel nostre grup, aquest cop es van apuntar al carro.

Entre els punts més destacats, l’extinció del Patronat de Turisme, un òrgan plural on estaven representats grups polítics, veïns i el sector de l’hosteleria, i escollia el full de ruta a seguir en matèria de turisme a Blanes, i on el PSC proposava suprimir-lo per passar a ser na Lourdes Fàbrega (PSC) qui decidiria pel seu compte. Va aprovar-se l’extinció amb vots en contra d’ICV-EUiA i PP, i vots a favor del PSC i CiU.

En canvi, tres propostes del govern es van aprovar per unanimitat, entre elles el reglament d'ús dels ordinadors municipals, el traspàs a la plantilla municipal dels quatre treballadors del ja extingit Patronat i del tècnic de Turisme la plaça del qual es troba vacant.

Ja en discussió oberta PSC vs. ICV-EUiA, Lourdes Fàbrega (PSC) va exposar les virtuts del Pla local de joventut 2012-15, però Víctor Catalan (ICV-EUiA ) va qualificar de "gran mentida" doncs era un pla que, mentre prometia lluitar contra el fracàs escolar, millorar la cohesió dels joves, etc... alhora recollia la supressió de totes les eines, com la Unitat d’Escolarització Compartida, el Pla Educatiu d’Entorn de Blanes, les barraques... ICV-EUiA tampoc es va avenir a aprovar les noves condicions de licitació del servei de neteja dels edificis municipals per considerar que implicarà l’acomiadament d’aproximadament una quinzena de treballadores respecte les 61 persones de la plantilla. El nostre grup d'esquerres tampoc va donar el seu vot a l'aprovació definitiva de l'ordenança reguladora del servei de taxi, doncs en treball compartit amb els mateixos taxistes, ni ells hi estan a favor doncs provarà encara més enfrontaments entre ells al permetre un taxi de 8 places que podrà fer picarse-ca i aprofitar-se’n. Tot i demanar que es posposés i es consensués amb el sector, l’equip de govern va tirar pel dret.

Ja en l’apartat de mocions, una de conjunta ICV-EUiA amb el PP, per reduir la quota de les llars d’infants de 200€/mes a 170€/mes, que PSC i CiU van tombar. Es va aprovar però la moció d’ICV-EUiA que demanava l’impuls de les energies renovables a Blanes, així com la moció també del nostre grup amb motiu de la commemoració, el proper 28 de juny, del Dia de l'orgull gai: després que en Marigó es negués a que la bandera es pengés de l’Ajuntament, va proposar onejar-la a la plaça Catalunya, Joaquim Torrecillas (CiU) va anunciar llibertat de vot en el seu grup i la moció va ser aprovada per 14 vots a favor (ICV-EUiA, PSC i Torrecillas), 2 vots en contra de Ramona Marcó i Pilar Planella (CiU), i les abstencions del PP (3) i de Xavier Lozano (CiU).