Atès que tota comunitat nacional té dret a decidir de manera lliure la seva condició política i  aconseguir llur desenvolupament econòmic, social i cultural propi.

Atès que la realitat nacional de Catalunya, s’expressa a partir d’una llengua, una cultura i les institucions pròpies, que s’han anat desenvolupant al llarg de la seva història. I que l’existència d’aquesta realitat nacional diferenciada ha estat reconeguda, fins i tot, a l’empara de l’article segon de la Constitució espanyola, referint-se de manera diferenciada a nacionalitats i regions, quan parla del dret a l’autonomia.

Atès que el dret a l’autodeterminació dels pobles ha estat reconegut a diferents pactes internacionals, ratificats pel propi Estat espanyol. Com per exemple el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966 o la Declaració Dels Drets Humans de les Nacions Unides de 1970.

Atès que el dret a la lliure determinació és un dret democràtic que ha de tenir reconeguda la ciutadania, per a decidir sobre el seu present i el seu futur com a col·lectiu. Donant-se el cas que comunitats nacionals com Noruega, en el 1905, o el Quebec, en el 1980 i el 1995, ja han exercit aquest dret, o altres es plantegen convocatòries en els propers anys, com Puerto Rico, el proper mes de novembre, o Escòcia, per a finals del 2014. 

Atès que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia va representar un trencament del pacte constitucional i la vulneració de la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum. D’aquesta manera el Tribunal confirmava el fracàs de la Constitució com a instrument d’encaix de Catalunya amb Espanya i l’esgotament de l’autonomisme. A aquest fet se suma el procés de recentralització de poder cap a l’Estat al que estem assistint, impulsat pel PP.

Atès que la recent manifestació a Barcelona, de l’11 de setembre de 2012, és la expressió inequívoca de la voluntat d’una part molt important de la ciutadania de Catalunya de pertinença a una realitat nacional pròpia i de demanda per poder decidir la seva pròpia realitat política com a  nació en el marc de la Unió Europea.

Atès que en la reunió celebrada el 20 de setembre de 2012 a Madrid entre el president del govern de l’Estat espanyol i el president de la Generalitat de Catalunya sobre el mandat del Parlament de Catalunya entorn la proposta de pacte fiscal, ha resultat de nou decebedora atesa la resposta negativa a la proposta de Catalunya.

Atès que el poble de Catalunya  té el dret a exercir el seu dret a l’autodeterminació i decidir com vol relacionar-se amb la resta de pobles de l’Estat, Europa i el món.

Atès, que tot i que la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació no està reconeguda per la Constitució espanyola, la Carta Magna ja ha estat modificada en diferents ocasions, per adherir-se a la UE o, darrerament i de manera exprés per incloure el principi d’estabilitat pressupostària. Aquests fets farien incomprensible que es negui la possibilitat de contemplar una nova reforma que reconegui el dret a decidir dels pobles de l’Estat, quan una part molt important del poble de Catalunya l’està demandant.   



Per tot això el ple de l’Ajuntament de Blanes aprova els acords següents:

Primer.-Manifestar el ple suport de l’ajuntament de Blanes a totes aquelles iniciatives de la societat civil i institucions que fomentin la informació, el treball i la concreció de l’exercici al dret a l’autodeterminació del poble català.

Segon.- Demanar als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que iniciïn els tràmits per a  la modificació de la Constitució espanyola, que faci possible la realització de la consulta d’autodeterminació a Catalunya.

Tercer.- Demanar als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya que impulsin els tràmits per obrir el procés per a la celebració d’una consulta d’autodeterminació del poble català.  

Quart.- Demanar al Govern de Catalunya que iniciï converses amb tots els grups parlamentaris , els agents socials i les entitats més representatives de la societat civil per assolir un Acord Nacional per l’exercici del dret a decidir.

Cinquè.- Demanar als mitjans de comunicació de titularitat pública, tant de l’Estat com de la Generalitat, l’exercici de la seva funció informativa en un marc d’estricta neutralitat i pluralitat informativa envers les diferents opcions plantejades en una futura  consulta d’autodeterminació.

Sisè.- Trametre els presents acords al govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats i del Senat, als grups del Parlament europeu i a les entitats del municipi.


Blanes, 27 de setembre de 2012

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada